Quan algú comença una activitat al Principat, la decisió entre donar-se d'alta com a professional per compte propi o constituir una societat sol resoldre's mirant els tipus impositius. És una manera raonable de començar i una manera incompleta d'acabar.

El que determina si la decisió ha estat bona no acostuma a ser el tipus, sinó tres coses: de qui és el risc, quanta administració genera, i què passa si un dia hi entra algú més.

De qui és el risc

És la diferència de fons i la que menys es té en compte fins que importa. Exercint com a persona física, el patrimoni personal i el de l'activitat són el mateix patrimoni. Amb una societat, no.

Això no vol dir que una societat sigui un escut absolut —hi ha responsabilitats que arriben als administradors— però sí que la separació existeix i que es pot documentar.

Quanta administració genera cadascuna

Persona físicaSocietat
ConstitucióAlta de l'activitatConstitució, registre i estatuts
ComptabilitatRegistres de l'activitat segons el que li sigui exigibleComptabilitat completa segons el pla comptable andorrà
Comptes anualsNo s'hi dipositen comptes de societatFormulació i dipòsit al registre corresponent
ÒrgansCapAdministració i acords socials documentats
Sortir-neBaixa de l'activitatDissolució i liquidació
L'abast exacte de les obligacions comptables depèn de la forma jurídica i de la mida. Confirma-ho contra la font oficial abans de planificar.

Registre de Societats Mercantils Govern d'Andorra — Registre de Societats Mercantils

La lectura pràctica de la taula és aquesta: una societat té un terra d'administració que no baixa encara que l'activitat sigui petita. Si factures poc i no preveus créixer, aquest terra és una despesa recurrent que cal justificar.

Cotització i cobertura

La forma jurídica i la situació de la persona determinen si correspon cotitzar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i sota quin règim. Les bases i les quotes no es poden comparar sense validar primer el cas concret.

Caixa Andorrana de Seguretat Social Caixa Andorrana de Seguretat Social

És la part que més sovint es calcula malament en fer números, perquè la quota no depèn només del que guanyis. Val la pena demanar-ne la xifra concreta abans de decidir, no després.

Què passa si hi entra algú més

És la pregunta que decideix molts casos dubtosos. Una activitat exercida a títol personal no té participacions ni òrgan societari. Es poden transmetre actius, contractes o el negoci, però no vendre participacions d'una persona jurídica que no existeix.

  • Un soci necessita una estructura on la seva part estigui documentada.
  • Un inversor vol comprar una cosa que existeixi legalment i tingui comptes.
  • Una venda futura es pot articular com a transmissió del negoci o dels seus actius, o com a venda de participacions si existeix una societat; l'abast i les conseqüències no són els mateixos.

Si res d'això és previsible, no és un argument. Si algun ho és, pesa més que la diferència de tipus.

Una manera pràctica de decidir

  1. 01
    Estima el cost anual fix de cada opcióConstitució amortitzada, assessoria, dipòsit de comptes i cotització. És la xifra que fa que una societat petita surti cara.
  2. 02
    Posa-hi el riscPregunta't què passaria si un client et reclamés una quantitat superior al que has facturat aquest any.
  3. 03
    Mira dos anys endavant, no cincConstituir més tard és possible i habitual. Planificar per a una empresa que potser no existirà et fa pagar avui per una cosa hipotètica.
  4. 04
    Porta els números a una assessoriaAmb les tres respostes anteriors escrites, aquesta conversa dura mitja hora en lloc de tres.

La forma jurídica correcta és la que et permet dormir i no et costa més del que et fa guanyar.